La família Carbó va desviure's per nosaltres. Tot van ser atencions i, així, res podia fallar. Des del moment de la nostra arribada la vesprada del divendres 16 fins el moment d'anar-nos-en el diumenge 18 a la vesprada van ser “els perfectes amfitrions”. Tot ho tenien planejat i preparat al mil·límetre per què la nostra estada al seu poble, el Forcall, resultara amena, divertida, completa, variada i sobretot festiva.
Hi així va ser i així ho reconeixem tots mitjançant aquest comentari. No només vam assistir en “primera línia” a la santantonà, a la benedicció dels animals, a la missa major i processó, a la rotlleta i pastisset, a la torrà de xulles…, com uns forasters més que van acostar-se al poble, sinó que vam ser acollits al domicili familiar dels Carbó com uns mes. Vam fer de sa casa la nostra casa, la casa de tots i vam poder sentir-nos forcallans per uns dies.
Però com a bons caminants també vam aprofitar l'estada per conéixer una mica el terme i diumenge al matí vam fer una eixida al cim d'una de les quatre moles que envolten el bonic poble on s'ajunten el riu de Morella, Calders i Cantavella. Vam pujar al “Cim de la Mola”.
Veure el poble des d'aquest cim és simplement magnífic i més si acompanya el dia com va passar. D'una banda la nostra vista es perdia per les muntanyes d'Ares, Castellfort i Vilafranca; d'altra, el castell de la Todolella, La Mata i fins i tot Mirambel, a l'esquena i seguint el Bergantes, Villores a un costat i Ortells i Sorita a l'altre, i pel quart punt cardinal, la Mola de Morella, el Querol i la vall del riu amb la fàbrica Giner al lluny, i als nostres peus Forcall,
El cim de la Mola és un lloc emblemàtic i que cal visitar. Tot i que nosaltres, com a bons caminants, vam pujar “a peu i per la senda”, hi ha una pista circulable amb vehicle tot terreny, que arriba fins el mateix cim, per accedir a les antenes de radiotelevisió que allí estan instal·lades i que tot i “el lleig que fan” són imprescindibles per la millora de les comunicacions al poble.
Bonica excursió per fer-se una idea del que és la comarca. Gràcies José Miguel, gràcies Tere, sense vosaltres haguera estat del tot impossible.
