16 de desembre del 2009

Una altra vegada serà

ATENCIÓ CAMINATS:

PER MOTIUS D'ORATGE I PERQUÈ TOTS TENIM "MASSA FEINA" EN AQUESTS DIES, QUEDA AJORNADA L'EIXIDA DEL PROPER DIUMENGE 20 QUE TENIEM PREVISTA A LA DEVESA DE SONEJA.



Ja tindreu notícies l'any que bé. Atenció amb els torrons i cava.

Bons Nadals i Millor Any 2010



1 de desembre del 2009

La devesa de Soneja


Diu el diccionari que una devesa, és una extensió de terra vedada i generalment tancada, coberta de vegetació natural i destinada al pasturatge, a la caça i a l'aprofitament de la llenya.

I això, una devesa, la de Soneja, un paisatge de densa vegetació de sureres, pins i carrasques, en plena Serra de l'Espadà, a la Vall mitjana del riu Palància, serà el que recorrerem a la propera eixida.

Així que ja podeu anar preparant-vos que serà la darrera "eixideta" de l'any 2009.

Data: Diumenge 20 de desembre.
Itinerari:Azuebar, la llacuna, la cantera de rodes de molí, el mirador, l'arenal i Azuebar.
Duració: 4-5 hores.
Dificultat: Mitjana
Concentració i eixida: Benzinera de la UJI. 08:00 matí.
Dinar: Restaurant espadà en Azuebar.

Observacions: Abrigueu-vos pot fer "rasca" i agafeu aigua, no hi ha fonts.

Aquesta devesa no ha de ser per nosaltres un lloc per descobrir, ha de ser un nou lloc de la provincia "conegut". Ara teniu l'oportunitat. Animeu-vos.

19 de novembre del 2009

I no arrastrava aigua negra...

Poca aigua, però pura i cristalina, de color roig amarronat reflex de la pedra "de rodeno" que formava el seu llit. L'aigua de la Font de la Parra, on vam esmorzar era qui alimentava el barranc. Llàstima que el cel no hagués deixat caure alguna tronada la setmana passada, encara haguerem xalat més !!!

A l'àrea recreativa de la Fuente de la Calzada van deixar els cotxes i per la rambla de Almarche vam agafar la senda que corria per dins o voltants del barranc. Carrasques, romers i falgueres entre roques arenisques van acompanyar-nos. També la molsa, i a la fi una escalinata de pedra, va portar-nos fins el camí forestal al racó de la Fuente de la Parra.

La Cueva del Estuco, meravella de la natura amb estalactites i estalagmites va donar un xicotet ensurt a Alfonso, però el descens va valer la pena. Com erem molts en aquesta ocasió altres van optar per visitar la Nevera que els d'Alcudia dieuen és seua i els d'Algímia també.

El pic de la Ràpita ens convidava a apropar-nos, però no teniem temps per tantes coses... meravellosa eixida al cor de l'Espadà.



Podeu gaudir d'algunes vistes punxant-li al fotògraf, com sempre. I fins l'altra...

1 de novembre del 2009

Com vam xalar !!!!


Amics definitivament cert, la Tinença de Benifassà a l'inici de la tardor sublime. Tot i que el pantà d'Ulldecona va decebre'ns una mica, l'imaginàvem més ple, el paisatge de la fageda i els racons del pi gros i del faig pare van enllumenar-nos.

Màgnific el guia, "lo Pep" i millor el tracte rebut a l'alberg de la Pobla. Cap de setmana difícil d'oblidar.

Santiago va disfrutar fent fotos, més de 100, a quina més bonica, i "de postres" vam poder veure-les juntament amb unes altres per la nit a l'alberg.

Podeu veuren algunes punxant sobre el fotógraf de la dreta i buscant la darrera de les eixides.
Ho hem de repetir ara quan estiga nevat.

21 d’octubre del 2009

El barranc de l'aigua negra

Propera eixida 15 de novembre, tercer diumenge del mes.

Recorrerem un dels paisatges més bonics de la Serra de l'Espadà. Caminarem per l'Alt Palància, pel terme d'Algimia d'Almonacid i en concret pel Barranc de l'Aigua Negra, una senda de conte, una senda de màgia on tot i el seu nom, el barranc, com podrem comprovar, no porta cap aigua negra, ni tampoc tèrbola, sinó cristallina o rojenca, reflex de la pedra de rodeno que el conforma.

L'itinierari previst és el següent: Fuente de la Calzada, fuente de la Parra, La nevera, Fuente de la Calzada, amb un recorregut aproximat de 4 hores i una dificultat mitjana. Els lliris, les adelfes, les carrasques i romers i falgueres ens acompanyaran tot el camí. També algun xop i cirerer podra oferir-nos el seu contrast de color en aquesta tardor.

El lloc de concentració com sempre la benzinera de la UJI i l'hora d'eixida les 8 en punt del matí. Dinarem a Sogorb, al restaurant dels "50 caños" i el preu aproximat del menu 13 euros.

Animeu-vos no s'admeten excuses...

La Tinença a la tardor


Amics, comencem tard la nova temporada, ens fem grans, però comencem amb força, amb una eixida de cap de setmana a la Tinença de Benifassà, a les terres que pertanyien en feu a l'abat del Monestir de Santa María de Benifassà, a la Setena, antics i privilegiats paratges, molt rics en vegetació i fauna on es respira la pau i el silenci de temps llunyans, a un gran espai natural.

El proper dissabte i diumenge 24 i 25 farem cap a la zona muntanyosa que és la continuïtat del massís dels Ports, zona de gran biodiversitat i on podrem, ara a la tardor, gaudir dels colors del pi rojal, negral, blanc, carrascars, rouredes i prats de muntanya.

Està en la nostra intenció visitar la fageda i les casetes velles de Fredes, dos espais naturals excepcionals, fent nit a l'alberg de la Font Lluny, on com sempre, de ben segur serem tractats de manera extraordinària.

Per comentar l'eixida i organitzar-nos us esperem el proper dijous 22 a les 8 de la vesprada al Cau dels Pixavins del carrer Cassola, us esperem no falteu.

Bon curs i millors caminades.

24 de juny del 2009

S'acabat la temporada

Amics, fins ací hem arribat aquest any. El curs que ve més. Queden per davant 3 mesos per que seguiu eixint a la muntanya i recòrrer senders i camins al vostre aire.
Els caminants com a tal no paren, però ara ho fan, ho farem, de manera menys formal. Preneu nota i memòria de les vostres eixides, després de la calor, compartirem vivències que també és molt bonic.
La del diumenge 14 va ser la darrera. La calor ja va atacar-nos de valent, però tot i això encara vam gaudir d'una bonica zona i d'alguna de les sorpreses anunciades...
Gràcies a la familia Ayala-Climent "pel refresquet". Allò donarà que parlar per molt de temps, va estar encertat i en el moment oportú.
Seguirem en contacte conforme s'acoste la tardor.

Com sempre, punxeu al fotògraf de la dreta i veureu algunes fotos del dia.

27 de maig del 2009

Ruta de les Cales: caminant per la costa rocosa entre Alcossebre i Peníscola

Amics, ja estem altra vegada ací.

Preparem-nos per la darrera eixida oficial de la temporada.
En aquesta ocasió caminarem per la costa nort, pràcticament per "la voreta" de la mar...

Partint del nucli urbà d'Alcossebre recorrerem tota una sèrie de platges poc visitades. La majoria d'elles de còdols. Ho farem a través d'un camí entre matissa, pi jove i algun om, i esperant que no bufe massa el vent.

Platja de les Fonts, Cala Blanca, Cala Mundina, Ribamar...
Les darreres cales poden deparar-nos "alguna sorpresa".




Fitxa tècnica:


DIA: 14 de juny.
CONCENTRACIÓ: A les 08:00 h. en Todojuguete (Avinguda Benicàssim)
EIXIDA: 08:15 hores en punt.
DIFICULTAT: Baixa, zero, per ser final de temporada.
TIPUS DE RUTA: Lineal. Senda.
DESNIVELL: 20 metres.
TEMPS: 5 hores.
RECOMANACIONS: Cal portar molta aigua, gorra, protector solar, càmera de fotos. Banyador?

DINAR. Restaurant Casa Teresa. Carretera N-340. Ribera de Cabanes. Menú 13-15 euros.

Per a que no us queixeu aquesta darrera eixida per la costa acantilada i verge és quasi un passeig... així que no teniu cap excusa. Us esperem a tots/es, quan més serem més xalarem i més riurem.

26 d’abril del 2009

I el temps va respectar-nos...



No les teniem totes. Semblava per les prediccions meteorològiques que "ens banyariem". A primera hora del matí els carrers de Castelló estaven mullats. A la nit o matinada havia plogut, però el dia semblava anava a començar bé.


El sol ens ha acompanyat al llarg de la ruta per les fonts d'Eslida. El poble va rebre'ns amb "carasses de sol" i fins i tot calor en les pujades. A mesura que el matí passava nuvolades amenaçadores creixien i assomaven el nas per damunt l'Espadà, però nosaltres, caminavem tranquils.


Fins l'hora del dinar ni una gota. Després de dinar i quant ja estavem de retorn, a l'eixida d'Artana "han amollat l'aigua i la pedra". Per moments semblava el diluvi, però nosaltres ja teniem la panxa plena i estavem dins els cotxes camí de retorn a la Plana.


Per un dia, el temps ens ha respectat. Tots contents. La volta a les fonts ha valgut la pena.

(Veure fotografies com sempre "punxant-li" al fotògraf i buscant per la data)

Fins l'altra, estigueu atents i gaudiu de les fotos com sempre.

4 d’abril del 2009

La ruta de les fonts (Eslida)

Ja ha passat la Magdalena, i tornem a estar ací. amb canvis però disposats a no perdre cap mes del calendari. Així que prepareu-vos, que en passar Pasqüa, diumenge 26 d'abril eixida a Eslida, cor de l'Espadà.

La riquesa paisajística de l'entorn d'Eslida, plena de frondosos boscos de sureres i pins, regats l'aigua de les moltes fonts fan obligada l'excursió per qualsevol racó del terme.

Com sempre concentració a la benzinera de la UJI a les 8 del matí, amb eixida al quart. L'orografia amb crestes, llomes i barrancs, fa que la duresa de la marxa siga qualificada com a mitjana-alta, i la duració prevista d'aproximadament 5 hores.

Després de l'esforç donarem bon conter de la gastronomia de la zona al restaurant "La Serra" d'Artana, amb un preu del menú de 15 euros.

Us esperem a tots i recordeu que nosaltres no organitzem excursions per ningú. Cadascú és responsable de si mateix i tot i que no competim no anem de passeig, anem a caminar per la muntanya, i això, de vegades és pesat. Tu mateix...

11 de març del 2009

I vam estirar les cames...

Eixida multitudinària la d'aquest diumenge passat. Es nota que ja comença a fer bon temps i "anar a la muntanya és un plaer". Sant Mateu va rebre'ns amb un dia explèndit i com hi havia ganes, prompte el grup va anar estirant-se. Primera parada per l'entrepà a l'ermita de Sant Cristòfol, després d'una lleugera pujada i haver pogut contemplar les oliveres mil·lenàries.

A continuació crestejant en direcció a la Salsadella per poder gaudir de magnífiques vistes dels pobles i les serres: Traiguera, Sant Rafael, La Jana, Benicarló, Peníscola, i la costa del Delta; cap a l'interior els Ports de Beceit a una banda i el Penyagolosa a l'altra.

Finalment de retorn "pel mas de Miguelito" fins l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels, patrona del poble, que a mi va semblar-me de l'estil del nostre ermitori de Lledó.

En suau descens. després de la visita a l'ermitori, cap al poble. "La perdi" ens esperava, i van donar compte d'un bon àpat. Allò semblava "una boda", germanor i companyonia van ser la clau del dia.

Ara a gaudir de la Magdalena i Pàsqua, després a la fi d'abril, si tot va com ha d'anar anirem a Eslida. ja us seguirem informant, estigueu atents.

Com sempre, sobre el fotògraf de la dreta teniu uns enllaços que us portaran a veure algunes de les fotos de l'eixida, gràcies al nostre "wamba" Santiago. Com a aperitiu, observeu "lo guapos que estavem tots al llomet".




19 de febrer del 2009

Ruta de les ermites (Sant Mateu)

Acabe de rebre a la bústia de casa una xicoteta nota amb una primera informació de la propera eixida que passe a sintetitzar-vos.

Dia 8 de març, concentració a les 07:45 al lloc de costum per eixir puntualment a les 08:00 hores, per recórrer part del terme de Sant Mateu, capital del Maestrat. 15 quimòtres aproximadament per les muntanyes i planes, amb dificultat mitjana però amb unes 4 o 5 hores de camí.

Tot i que ja el temps comença a millorar i prou, cal anar abrigats i pensar que a la muntanya com a mínim hi ha esbarcers, per tant pantalons llargs.

Acabada la ruta dinarem tots plegats al restaurant "la Perdi" al mateix Sant Mateu, amb un menú senzill i bo com sempre, amb un preu aproximat de 15 euros.

Aneu preparant-vos que després ve la Magdalena i tornareu "al cacau i tramús".

Ens veiem...

14 de febrer del 2009

Curta per bonica

El passat diumenge vam caminar pels termes de Fuentes de Ayodar i Torralba del Pinar. Una eixida no massa llarga però bonica, sobretot la tornada que vam esplaiar-nos pel riu. Llàstima que no fora estiu per prendre el bany.

Tot i que el matí va començar "amb un ensurt", -des d'ací fem vots perquè Fernando es recupere prompte i li donem molts ànims-, el temps fred i ventós de la primera hora va deixar pas a un "solet" abellidor que va acompanyar-nos tot el dia.

Torralba "va ser conquerida pels caminants" en poc més d'hora i mitja, dues hores si contem el temps de l'esmorzar, i tot i que el poble ens va semblar quasi desert, poques persones vam veure pel carrer, dona la sensació de estar ben cuidat.La visita a l'església i al bar, o al bar i l'església, tant se val l'ordre van completar "el tour".

La tornada vam fer-la pel riu "i las pozas" lloc molt bonic com podeu veure si accediu a les fotografies que tenim penjades. Només cal que "punxeu" al fotograf i us deixeu portar...

De retorn a Fuentes de Ayodar, vam "ocupar el bar" i vam donar bon conter dels entremesos, xulletes, botifarres, xoricets.... i tot el que van ficar-nos al davant.
Teniem seriosos dubtes si ens ho haviem guanyat.



Advertiment: El nostre no és un grup excursionista. No organitzem eixides per ningú. Aquells que vullguen vindre amb nosaltres són sempre benvinguts, però cadascú és responsable de si mateix. Darrerament hem tingut algun problema amb alguns caminants que no han pogut completar els recorreguts i com entre nosaltres sempre hi ha de caritatius "els hem solucionat la papereta". No ho farem més sinó és una urgència. Quan una persona gran i responsable ix a la muntanya ha de conéixer les seues limitacions. Quant més clars, més amics.

Seguirem informant de la propera eixida que possiblement serà el 8 de març per terres del Baix Maestrat.

29 de gener del 2009

Circuito "El agua y la tierra" (Fuentes de Ayódar)

Fuentes de Ayódar es troba situat al nort de la Serra de l'Espadà, ubicada al sudoest de la nostra província. S'arriba a través de la carretera CV-205 que tot just acaba al poble. El trajecte Onda, Tales, Suera, Ayódar i Fuentes, transcorre per una carretera perfectament asfaltada i senyalitzada, tot i que és ben cert que els 18 quilómetres del seu traçat, estan plens de corbes, algunes fins i tot amb una certa perillositat.
Aquest trajecte permet contemplar un terreny agrest, dur i d'una gran bellesa natural i fascinant, on la imaginació amb facilitat ens traslladarà a temps passats.

Així que ja ho sabeu animeu-vos i no sigueu mandrosos.

Día: Diumenge 8 de febrer.
Concentració: A les 07.45 a la benzinera de la universitat.
Eixida: A les 08:00 en punt des del mateix lloc.
Dificultat: Mitjana
Durada: de 4 a 5 hores.
Dinar: Al bar del poble.
Menú i preu: Sorpresa, està negociant-se...

Avís: Es lliraran les sudaderes a aquells que vàreu encarregar-les i les estrenarem !!!

Ací teniu un avanç del que veurem:

25 de gener del 2009

Els Ports des del cim.

La família Carbó va desviure's per nosaltres. Tot van ser atencions i, així, res podia fallar. Des del moment de la nostra arribada la vesprada del divendres 16 fins el moment d'anar-nos-en el diumenge 18 a la vesprada van ser “els perfectes amfitrions”. Tot ho tenien planejat i preparat al mil·límetre per què la nostra estada al seu poble, el Forcall, resultara amena, divertida, completa, variada i sobretot festiva.

Hi així va ser i així ho reconeixem tots mitjançant aquest comentari. No només vam assistir en “primera línia” a la santantonà, a la benedicció dels animals, a la missa major i processó, a la rotlleta i pastisset, a la torrà de xulles…, com uns forasters més que van acostar-se al poble, sinó que vam ser acollits al domicili familiar dels Carbó com uns mes. Vam fer de sa casa la nostra casa, la casa de tots i vam poder sentir-nos forcallans per uns dies.

Però com a bons caminants també vam aprofitar l'estada per conéixer una mica el terme i diumenge al matí vam fer una eixida al cim d'una de les quatre moles que envolten el bonic poble on s'ajunten el riu de Morella, Calders i Cantavella. Vam pujar al “Cim de la Mola”.

Veure el poble des d'aquest cim és simplement magnífic i més si acompanya el dia com va passar. D'una banda la nostra vista es perdia per les muntanyes d'Ares, Castellfort i Vilafranca; d'altra, el castell de la Todolella, La Mata i fins i tot Mirambel, a l'esquena i seguint el Bergantes, Villores a un costat i Ortells i Sorita a l'altre, i pel quart punt cardinal, la Mola de Morella, el Querol i la vall del riu amb la fàbrica Giner al lluny, i als nostres peus Forcall,

El cim de la Mola és un lloc emblemàtic i que cal visitar. Tot i que nosaltres, com a bons caminants, vam pujar “a peu i per la senda”, hi ha una pista circulable amb vehicle tot terreny, que arriba fins el mateix cim, per accedir a les antenes de radiotelevisió que allí estan instal·lades i que tot i “el lleig que fan” són imprescindibles per la millora de les comunicacions al poble.

Bonica excursió per fer-se una idea del que és la comarca. Gràcies José Miguel, gràcies Tere, sense vosaltres haguera estat del tot impossible.



15 de gener del 2009

A Forcall a jugar amb foc.

Els caminants anem a compartir aquest cap de setmana del 16 al 18 amb la família Carbo, la Santantonada al seu poble, al Forcall. No es la primera vegada, ja alguns van anar a la festa de l'any 2005. Com passa el temps !!!

Ara els mateixos i algun més tornarem. Esperem passar-ho igual o millor que aquell any... La festa és la mateixa però també diferent.

Programa:
Eixida el divendres 16 a les 17 hores des del lloc de costum.
En arribar a Forcall, inici de la festa que no pararem de celebrar fins el diumenge al migdia.
Mentrestant foguera, ball, sopars, dinars, festa, missa, processó, cants, rialles, esglais, coquetes, pastissets, botifarretes, xulles, xoricets, vi, mistela, calmantet.... i tot el que es fique a tir.

Ja us contarem....

A l'hivern... gel.

Bon dia però gelat a les primeres hores. Així definiriem ara, després d'uns quants dies, el temps que va fer-nos en arribar a Xovar.

Tot i això hi havia ganes, i prompte vam iniciar l'ascens continu de la senda que ens hauria de portar a mig matí a la Nevera de Castro. Des d'allí a les antenes per damunt dels 800 metres i amb gel als nostres peus, el que tocava per ser gener.

Les mines de cinabri i les sureres no van deixar d'acompanyar-nos fins retornar al poble. Excursió circular que va acabar amb un bon dinar, diferent dels que hi estavem acostumats.

No us direm en que va consistir, almenys deixeu-nos aquest secret; només us direm que els que no vàreu venir us el vau perdre.

Però si que us avancem que aquesta setmana venidera tornarem a Forcall, per viure amb la familia Carbó i els forcallans, la seua santantonada.

També possiblement al febrer tornarem a l'espadà, en aquesta ocasió tal vegada a Fuentes de Ayodar, però ja us ho confirmarem.

També el diumenge passat i a la sobretaula va fer-se realitat l'equipament d'hivern i molt prompte podrem lluïr "les sudaderes".



Vegeu mes fotos aportades per diferents "caminants" seguint les indicacions del fotògraf de la dreta i guiant-vos per la data.

1 de gener del 2009

Circuit Xovar: Caminant per l'Espadà

“El més important no és l’arribada, sinó caminar i gaudir de la caminada”

Primer de tot: Bon any 2009 i millors caminades...


Primera eixidia del nou any: Circuit per Xovar a l’Espadà.

No serà la primera vegada que recorrerem el terme de Xovar a la zona nororiental de la comarca de l’Alt Palencia, una de les portes d’accés a l’Espadà. Terme caracteritzat per una abrupta orografia, com li correspón a qualsevol poble de la Serra, rodejat per cims com El Pic Bellota (959m.), el Pic Nevera (856m.) o el Puntal de l’Aljub (948 m.).
Gaudirem en aquesta ocasió d’un recorregut circular on podrem observar sureres i zones de cultiu de secà, sobretot atmellers i les seues famoses oliveres, don diuen, trauen, un dels millors olis d’oliva de la provincia, tant pel que respecta al seu sabor, com per l’equilibri de la seua acidesa.




Així que ja ho sabeu, us esperem a tots a la Benzinera de la UJI, el proper diumenge dia 11 a les 8 del matí, per eixir puntualment a les 8:15, doncs tot i que en línea recta només separa el poble de Xovar de la Mar una vintena de quilòmetres, per carretera hi han quoranta.

La dificultat de la marxa la qualificariem de mitjana-alta, doncs és de mitja muntanya i el temps de caminar aproximadament de 4 a 5 hores.

Dinarem al restaurant “La Carbonera” a Xovar, amb un menú en la línea dels de sempre i amb un preu aproximat de 16 euros.

AVÍSOS:
1.- Aquells que vullgueu vindre al Forcall, per la "Sant Antonada" el cap de setmana del 16, 17 i 18 i encara no hageu dit res, fiqueu-vos en contacte amb Ximo, ja, però ja, immediatament.!!!

2.- Decidirem també sobre "les sudaderes" d'hivern dels caminants: talles, colors, exemplars... que fins ara, per una o altra raó, encara no hem decidit res.