I se va notar que era la primera de la temporada... Crònica de la pujada al Bartolo

23º C a les 6:30 del matí a la plaça de Mª Agustina. Era de nit fosc i ja s'apuntava un dia calorós. Algú ja diu: no deuria d'haver vingut. I comença la caminada... Van passant els quilómetres i la cua va estirant-se. Les botes de Ximo "es desfan a cada pas" serà de gastar-les massa? A l'altura del barranc de l'algepsar, ja no li queden "tacons", i els talons dels peus fan de sola, cal abandonar. Bona excusa per acompanyar-lo aquells que la muntanya ja els ve gran. Primeres desercions. Contimuem pujant... Altura del "mas de Xiva", vora la carretera del desert, ja ha eixit el sol i "la xafugor" i humitat fant mella en algún altre."Pajarón" momentani de JJ i "susto" general. El que ve es prepara dur, no pels desnivells, que són els de sempre, si més no pel dia que està eixint, sembla que en lloc d'estar a principis de la tardor som a principis de l'estiu. Nou abandonament de qui pensava que no deuria d'haver eixit de casa...
Arribem al Coll de la Mola, tots bufant i algunes mes rojes que "un titot". Les idees de Lola no estan massa clares i fins i tot confon un solitari senderista al que vol integrar-lo al nostre grup. Es hora d'esmorçar.
Darrer tram, segueix pujant la temperatura... en arribar al encreuament de la pista asfaltada que puja del convent al bartolo, alguns diuen tenir-ne prou i renuncien a fer el darrer tram.
Cada vegada en som menys, però seguim amunt. En arribar a les antenes, ni foto, ni llima, ni xocolata, ni res... tots a l'ombra de la caseta del repetidor. Encara alguns per amor propi vam fer els darrers 15 metres i 5 escaletes que ens separaven de l'ermita. Breu paradeta i per avall.
Al convent nou espantada general. Aquells que feia estona sommiavem amb la "font de la teula" vam seguir baixant. En arribar a la font "tot eren esparmientos": Oi que bo!, Xa que bé! A més d'un i d'una "la piqueta" se li va quedar menuna i com si fossem anecs vinga "l'excabussó". La bugada i tot va fer "el de la pàjara". Des d'aci, tot alegries, "cara avall" i somniant amb la cervessa fresca. A les 14 hores, després de 7 hores i mitja de "moure les cametes" arribavem a les Barraques. Un altre any i en van un fum...