Sens dubte hem recorregut un dels trams més bonics del riu Millars a Montanejos: “Los estrechos”, tram situat entre el poble i l'embassament d'Arenós, on el riu circula encaixat en uns estrets entre parets pràcticament verticals que en alguns punts superen els 100 metres d'alçària.
Tot i que el temps no estava molt clar, a la fi ha fet un dia magnífic per caminar. A la primera part de l'itinerari hem de destacar la forta pujada d'eixida que ens ha dut al mirador “del Monte La Copa” i a partir d'allí hem començat a veure “els estrets” des d'una posició privilegiada en altura. Remontant el millars hem arribat a un pont de ferro amb travesses de fusta vora “el mesurador de cabdal” i d'allí, després d'esmorzar ens hem acostat a l'espectacular xorro d'aigua que eixint a l'exterior després de passar per les turbines de l'embassament ens ha fet sentir de prop la força de l'aigua i a la vegada ens hem remullat.
Després la senda ens ha remuntat pel costat del riu i hem tingut ocasió de tornar a veure el xorro des d'una altra privilegiada situació, enfront mateixa i en una posició elevada. Encara em tingut temps d'acostar-nos al tossal de Morrón i per un sender que deixava el desviament de la Cova Negra a un costat, retornar fins la carretera a l'altura de la Font de Banys. (Perdó Fuente de Baños)
Encara el més agoserats ens hem endinsat per un estret sender fins la pressa de Cirat i des d'allí a través d'un túnel excavat a la roca, apropar-nos, ara a l'altura del riu, als estrets, contemplant les parets verticals que a un i altre costat encaixonaven el riu.
Magnifiques vistes, espectaculars paisatges…. Tot un luxe.
Tot i que el temps no estava molt clar, a la fi ha fet un dia magnífic per caminar. A la primera part de l'itinerari hem de destacar la forta pujada d'eixida que ens ha dut al mirador “del Monte La Copa” i a partir d'allí hem començat a veure “els estrets” des d'una posició privilegiada en altura. Remontant el millars hem arribat a un pont de ferro amb travesses de fusta vora “el mesurador de cabdal” i d'allí, després d'esmorzar ens hem acostat a l'espectacular xorro d'aigua que eixint a l'exterior després de passar per les turbines de l'embassament ens ha fet sentir de prop la força de l'aigua i a la vegada ens hem remullat.
Després la senda ens ha remuntat pel costat del riu i hem tingut ocasió de tornar a veure el xorro des d'una altra privilegiada situació, enfront mateixa i en una posició elevada. Encara em tingut temps d'acostar-nos al tossal de Morrón i per un sender que deixava el desviament de la Cova Negra a un costat, retornar fins la carretera a l'altura de la Font de Banys. (Perdó Fuente de Baños)
Encara el més agoserats ens hem endinsat per un estret sender fins la pressa de Cirat i des d'allí a través d'un túnel excavat a la roca, apropar-nos, ara a l'altura del riu, als estrets, contemplant les parets verticals que a un i altre costat encaixonaven el riu.
Magnifiques vistes, espectaculars paisatges…. Tot un luxe.
(Penjarem fotos "no oficials" -Santiago no hi venia- els propers dies, estigueu a l'aguait. Acabe de penjar-les)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada