Ja vàrem advertir-ho la pujada al Pic de l'Espadà des d'on vam iniciar-la, des de la nevera d'Algimia i per les crestes passant pel punt geodèsic, seria de dificultat mitjana-alta i, així va ser.
Alguns semblava que "anaren a menjar-se el món" i van pagar-ho. Altres no vam parar de "bufar i suar" fins que vam aconseguir arribar al cim.
Tots vam cansar-nos ni que fos una mica.
Tot i això com el dia va ser magnífic i els paisatges d'un verd intens, vam gaudir d'unes meravelloses vistes, contemplant no només tota la Serra i Parc Natural, sinó també les comarques del Palància i de la Plana i fins i tot València i la mar... Les fotografies de Santiago, com sempre, us retornaran a la retina les imatges visualitzades.
Bonica pujada i millor baixada difícil d'oblidar...
Altitud min: 550 metros, max: 1.108 metros
Desnivel acum. subiendo: 573 metros, bajando: 589 metros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada