De valents !!!

El dia amenaçava, les previsions parlaven de pluja i vent, però ens havíem fet l'ànim i allà que vam anar. A mesura que ens acostàvem al territori del Maestrat el vent bufava amb més força. L'autobús era sacsejat i cuejava, les rames de les oliveres que passaven pels vidres de la finestra de l'autobús eren mogudes sense pietat.

En arribar a Xert i iniciar la "visita turística" al poble, els pocs veïns que trobavem ens miraven en cara d'estranyesa. On aniran aquesta colla en el dia que fa? deurien de pensar; però nosaltres a la nostra, amunt !!!

Poc va tardar en el xirimiri convertir-se en pluja fina que acompanyada per ràfegues de vent huracanat i continuat feien, per moments, impossible la marxa. Les circumstàncies cada vegada eren més adverses i alguns, més d'un, van optar per entornar-se'n.

Aquells  que vam continuar ho vam fer amb grans dificultats. Jo mateix vaig "en una ventada" perdre la gorra i poc va faltar per perdre fins i tot la dona. A la primera cantera, vam veure la primera cabra i decidirem seguir pujant.  A la segona, no trobàvem resguard per esmorzar, així que tots amuntegats vam "fer el mosset i per avall". El vent ara bufava amb més força i fins que no vam estar quasi a les portes del poble no vam notar cap millora.

A la fi, pocs quilòmetres però bons. La recompensa el dinar a Sant Mateu, olleta per entonar el cos, carn amb bolets, postres de llèpol i "carajillo calentet". Costipat cap ni un. Som valents !!!

Vegeu, vegeu les fotos.... que en són tot un testimoni.