De valents !!!

El dia amenaçava, les previsions parlaven de pluja i vent, però ens havíem fet l'ànim i allà que vam anar. A mesura que ens acostàvem al territori del Maestrat el vent bufava amb més força. L'autobús era sacsejat i cuejava, les rames de les oliveres que passaven pels vidres de la finestra de l'autobús eren mogudes sense pietat.

En arribar a Xert i iniciar la "visita turística" al poble, els pocs veïns que trobavem ens miraven en cara d'estranyesa. On aniran aquesta colla en el dia que fa? deurien de pensar; però nosaltres a la nostra, amunt !!!

Poc va tardar en el xirimiri convertir-se en pluja fina que acompanyada per ràfegues de vent huracanat i continuat feien, per moments, impossible la marxa. Les circumstàncies cada vegada eren més adverses i alguns, més d'un, van optar per entornar-se'n.

Aquells  que vam continuar ho vam fer amb grans dificultats. Jo mateix vaig "en una ventada" perdre la gorra i poc va faltar per perdre fins i tot la dona. A la primera cantera, vam veure la primera cabra i decidirem seguir pujant.  A la segona, no trobàvem resguard per esmorzar, així que tots amuntegats vam "fer el mosset i per avall". El vent ara bufava amb més força i fins que no vam estar quasi a les portes del poble no vam notar cap millora.

A la fi, pocs quilòmetres però bons. La recompensa el dinar a Sant Mateu, olleta per entonar el cos, carn amb bolets, postres de llèpol i "carajillo calentet". Costipat cap ni un. Som valents !!!

Vegeu, vegeu les fotos.... que en són tot un testimoni.

Caminant pel Baix Maestrat...

A la part alta de la Rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca, pertanyent al partit judicial de Vinarós i la diòcesi de Tortosa, un poble, Xert ens espera.

Una eixida bàsicament muntanyosa, per la qual cosa la calificaríem de dificultat mitjana. Caminarem rodejats sempre d'impressionants moles, La Redona, La Moleta i la Murada o Tomassal, essent aquesta darrera a la que ens acostarem per veure les canteres de marbre jaspejat.

També el nostre caminar ens portarà a l'ermita de Sant Marc, a uns 6 quilòmetres del nucli poblacional , espai que a més a més de contar amb l'església dedicada al Sant, manté una torre i abadia que fins la meitat del segle XX va usar-se com a escola.

El paisatge que podrem contemplar es correspon amb el típic del Maestrat, amples extensions de cultius de secà en bancals i sempre sota l'ombra de les moles, amb el cim pla.

La caminada serà circular i en tornar al poble, havent-nos guanyat un bon dinar, aquest el farem a un altre poble i lloc per tots conegut: Sant Mateu i el restaurant "la Perdi".

I quan serà tot això? El diumenge 6 de novembre, concentrant-nos a les 07:30 hores a la benzinera de la UJI i eixint puntualment a les 07:45.

Us esperem a tots, els caminants de sempre i els caminants esporàdics, quan més siguem més riurem !!!

ATENCIÓ !!!!!                       CANVI DE DARRERA HORA !!!!!!!!!!!!!!!
 COM SOM PROU GENT ELS I LES QUE HEM MANIFESTAT L'INTENCIÓ DE PARTICIPAR EN AQUESTA EIXIDA, HO FAREM EN AUTOBUS.

EIXIDA DES DE LA PLAÇA DE MARIA AGUSTINA A LES 07:30 DEL MATÍ. NO FALTEU !!!! 

Dotze, set, cinc, un, quoranta...!!!

Curs iniciat. Primera eixida realitzada. El "Bartolo" està al mateix lloc, no s'ha mogut gens ni mica, però "els caminants" s'han fet una mica mandrosos. Què si açò, que si allò, què si tinc, què si no tinc... a les sis i mitja del matí només una dotzena de caminants per fer la pujada. Anem a menys !!!!

Dotze però bons, que sense pressa però sense adormir-se gens ni mica, vam arribar al Cim de la Mola després de tres hores i mitja de marxa. Allí van afegir-se alguns dels "menys matinadors" però als qui el "cuquet de la muntanya" els va fer moure les cametes.

El grup va augmentar per fer ara la segona part de la pujada. A la foto que acompanyem este escrit deixem constància dels qui erem. Abans de les dotze ja estàvem de baixada. Com sempre, des del Convent fins el punt final de l'eixida, el grup va tornar a minvar. Només 7 vam fer el darrer tram i només 5 fins el final.

Ara bé a l'hora de dinar una gran taula, una gran gentada, tots disposats a moure els queixals però no les cametes. Hi ha que en són molt valents.

Però hem de seguim restant. A meitat del dinar, ensurt del Santiago; l'esforç i l'edat no perdonen. Què tot és jubilar-se? Una baixada de tensió?, un tall de digestió?, massa fresca la cervessa?... Siga el que siga,  vam haver de cridar la SAMU i desplaçar-nos al centre de salud. Una baixa momentània, que feliçment acabà amb un simple ensurt...

Ai caminants !!!! quantes coses haurem de veure aquest curs, i quantes us vàreu perdre ja en aquesta primera eixida aquells que no vinguereu.  Veieu, tot  i ser repetitiva, la pujada al Bartolo, cada any és diferent...

Noves propostes estan en marxa, estigueu atents a les noticies que aniran apareixent en aquest mitjà, el novembre ja està ahi...