25 de maig de 2013

D'Orpesa a Castelló per la costa "de la tarongina"

Ja ho teniu ací. Aquesta és la darrera de les eixides del  curs. Tradicional, molt coneguda, però sempre amb racons i situacions per descobrir...

Caminarem per "la costa de la tarongina", què no sabeu quina és? Si, clar, la que van vendre'ns fa temps amb el boom del turisme, com "Costa de Azahar": termes municipals d'Orpesa, Benicàssim i Castelló.

Nosaltres la recorrerem sense pressa, el proper 23 de juny, diumenge, eixint a les 8:00 del matí des de la Plaça de Maria Agustina en autobús per començar a caminar a la platja de la Conxa d'Orpesa i a través de la Via Verda, adentrar-nos primer en la urbanització de la Renegà, després les Platgetes fins el terme de Benicàssim, que recorrerem sempre "apegat's" a la mar: platges de Voramar, Almadrava i Heliòpolis, fins "la ratlla" del terme. Ara  ja a Castelló, podrem gaudir de les dunes de la platja del Serradal i la reserva "del chorlitejo", la platja del Gurugú, el paisatge degradat de la desembocadura del riu sec i la platja i parc litoral del pinar, fins arribar al Planetari del Grau, final del nostre recorregut.

Després un bon dinaret com sempre servirà per repondre forces i com a bon acomiadament del curs.
Vinga, animeu-vos que si no omplim l'autobús caldrà suspendre l'eixida, doncs com tots sabeu en aquesta ocasió la marxa "és lineal".

24 de maig de 2013

Ja, per fí, semblava que no podia ser...

Si amics, la cosa "pintava malament". Tot indicava que tampoc en aquesta ocasió podríem fer la caminata per la Serra d'Irta. No aconseguíem omplir l'autobús i la ruta lineal semblava difícil de realitzar. Però, com diu el refrany "cal tenir amics fins a l'infern" i gràcies a la generositat d'un bon amic, i a una bona organització de vehícles fins i tot abans de la sortida de Castelló, va poder-se fer realitat la volta.

Magnífica ruta que des de les immediacions de l'A-7 a Alcalà i a través del Castell de Xivert, va portar-nos a conéixer la Vall de 'Estopet i després d'una nova pujada, no massa exigent però llarga, fins la pista de la Torre Ebrí i l'ermita de Santa Llúcia, ja al tocar d'Alcossebre. 18 quilòmetres intensos !!!!

A l'oest fins el Penyagolosa i més enllà, a l'est les Columbretes i tota la Mediterrània, al Sud fins més enllà de Sagunt i al Nort, Peníscola i la Tinença... no donàvem  crèdit als nostres ulls. I per remat un bon dinar, exquisit, de senyorets i amb "natalici" d'una jove-jubilada caminant que no para de xarrar ni dins l'aigua. Què més podem demanar?

A qui no vau vindre només us queda la possibilitat de veure com vam xalar visualitzant de la manera de sempre les fotografies que Santiago va fer-nos per immortalitzar l'eixida.

Va, no us amoïneu que si feu bondat tal vegada al curs vinent la repetim o si més no em fem una altra per la  zona doncs, no vam acabar-nos-la...

De moment aneu preparant-vos per la darrera del curs abans de l'estiu, esta serà fàcil i còmoda... ja us informarem. Estigueu atents.