29 d’abril de 2010

Roca de migdia


Aquest és el nom que li donen els forcallans a la mola Garumba, una muntanya elevada, allargada, amb el seu perfil sobre les valls circundants, amb alguns trams empinats i tallants grisos, rocosos contraforts. pins i carrasques, amb vistes precioses i miradors per parar-se a contemplar-les...

Per aquest farfalló calcari, referència paisagística de Forcall caminarem el proper diumenge 16 de maig.

Com està lluny de Castelló haurem de matinar una mica més. L'eixida serà a les 7'15 del matí i si en som prou anirem en autobús, sempre fa més festa. A partir de 30 caminants ja pot resultar rendible.

Per això, per organitzar-nos cal apuntar-se i pagar abans del 8 de maig (1o euros per persona) en concepte de viatge. Ximo Roses és el tresorer. Si arribada la data del 8 de maig, no hi ha 30 persones que han pagat, l'eixida es farà d'igual manera, però aleshores caldrà anar en cotxes particulars.

Caldrà ficar-se en contacte en Ximo a partir del 9 de maig per saber si finalment ha quadrat l'autobus o no, (ojo, no vol dir que anem en un autobús quadrat) i des d'on és l'eixida.

El recorregut és circular i la dificultat mitjana. Dinarem també al Forcall, en baixar de la Mola, sobre les 14:30 i el menú estarà al voltant dels 12-15 euros.

Animeu-vos que abans de l'estiu només quedarà una pujada...

18 d’abril de 2010

Riu, xorro, estrets...

Sens dubte hem recorregut un dels trams més bonics del riu Millars a Montanejos: “Los estrechos”, tram situat entre el poble i l'embassament d'Arenós, on el riu circula encaixat en uns estrets entre parets pràcticament verticals que en alguns punts superen els 100 metres d'alçària.

Tot i que el temps no estava molt clar, a la fi ha fet un dia magnífic per caminar. A la primera part de l'itinerari hem de destacar la forta pujada d'eixida que ens ha dut al mirador “del Monte La Copa” i a partir d'allí hem començat a veure “els estrets” des d'una posició privilegiada en altura. Remontant el millars hem arribat a un pont de ferro amb travesses de fusta vora “el mesurador de cabdal” i d'allí, després d'esmorzar ens hem acostat a l'espectacular xorro d'aigua que eixint a l'exterior després de passar per les turbines de l'embassament ens ha fet sentir de prop la força de l'aigua i a la vegada ens hem remullat.

Després la senda ens ha remuntat pel costat del riu i hem tingut ocasió de tornar a veure el xorro des d'una altra privilegiada situació, enfront mateixa i en una posició elevada. Encara em tingut temps d'acostar-nos al tossal de Morrón i per un sender que deixava el desviament de la Cova Negra a un costat, retornar fins la carretera a l'altura de la Font de Banys. (Perdó Fuente de Baños)

Encara el més agoserats ens hem endinsat per un estret sender fins la pressa de Cirat i des d'allí a través d'un túnel excavat a la roca, apropar-nos, ara a l'altura del riu, als estrets, contemplant les parets verticals que a un i altre costat encaixonaven el riu.

Magnifiques vistes, espectaculars paisatges…. Tot un luxe.

(Penjarem fotos "no oficials" -Santiago no hi venia- els propers dies, estigueu a l'aguait. Acabe de penjar-les)

12 d’abril de 2010

Roques, aigua, pantà... Montanejos


Tal vegada un dels llocs més bonics per caminar de l'Alt Millars, si el temps acompanya. De fet aquesta és la tercera eixida que el nostre grup fa per aquests paratges. Podeu veure "les cròniques" del desembre de 2007 i novembre de 2008.

Ara hi tornem, anirem a Montanejos.
Quan?
Diumenge 18 d'abril. Atenció que tot i que eixirem com sempre des de la benzinera UJI, ho farem una mica més prompte, a les 07:45 hores.

Per on caminarem? Per un paistage primorós que unit a l'atractiu de les aigües del Millars li conferirà a la caminata una categoria excepcional i privilegiada. Així que no us ho podeu perdre.

Després de ben passejadets, dinarem a "La Valenciana", amb un menú de 13 euros, que de segur ens deixarà satisfets.

Només unes recomanacions: Cal agafar impermeable, doncs la darrera vegada va fer falta i no va ser pel mal oratge... i també capell o gorra d'ala ampla i crema solar perquè a partir d'ara el sol comença ja a picar..

Fins el diumenge, apa adéu.

1 d’abril de 2010

Quina diferència !!!!

Res a veure l'eixida de diumenge passat a la Penya Saganta amb l'efectuada al mateix lloc temps enrera. La senda més cuidada, el temps molt millor i les vistes, ara si van ser això, vistes. Només cal fixar-se amb la diferència entre la foto que acompanya aquest post i la del post anterior. Parlen per elles assoles.



Magnifica eixida i bon plat de paella.

L'anècdota: El Jordi que va tenir que emprar la farmaciola (aspirina, bena), i tirar ma dels amics (pal, serveis d'nfermeria...)tot per una relliscada "tonta", però ja se sap a la muntanya cal anar ....... amb la muller !!!!! Jordí no ho oblides, je, je, je, je.

Com sempre el bon humor no pot faltar-nos. Podeu veure les fotos del Santi, penjades com de costum.

Bona Mona....