29 de gener de 2009

Circuito "El agua y la tierra" (Fuentes de Ayódar)

Fuentes de Ayódar es troba situat al nort de la Serra de l'Espadà, ubicada al sudoest de la nostra província. S'arriba a través de la carretera CV-205 que tot just acaba al poble. El trajecte Onda, Tales, Suera, Ayódar i Fuentes, transcorre per una carretera perfectament asfaltada i senyalitzada, tot i que és ben cert que els 18 quilómetres del seu traçat, estan plens de corbes, algunes fins i tot amb una certa perillositat.
Aquest trajecte permet contemplar un terreny agrest, dur i d'una gran bellesa natural i fascinant, on la imaginació amb facilitat ens traslladarà a temps passats.

Així que ja ho sabeu animeu-vos i no sigueu mandrosos.

Día: Diumenge 8 de febrer.
Concentració: A les 07.45 a la benzinera de la universitat.
Eixida: A les 08:00 en punt des del mateix lloc.
Dificultat: Mitjana
Durada: de 4 a 5 hores.
Dinar: Al bar del poble.
Menú i preu: Sorpresa, està negociant-se...

Avís: Es lliraran les sudaderes a aquells que vàreu encarregar-les i les estrenarem !!!

Ací teniu un avanç del que veurem:

25 de gener de 2009

Els Ports des del cim.

La família Carbó va desviure's per nosaltres. Tot van ser atencions i, així, res podia fallar. Des del moment de la nostra arribada la vesprada del divendres 16 fins el moment d'anar-nos-en el diumenge 18 a la vesprada van ser “els perfectes amfitrions”. Tot ho tenien planejat i preparat al mil·límetre per què la nostra estada al seu poble, el Forcall, resultara amena, divertida, completa, variada i sobretot festiva.

Hi així va ser i així ho reconeixem tots mitjançant aquest comentari. No només vam assistir en “primera línia” a la santantonà, a la benedicció dels animals, a la missa major i processó, a la rotlleta i pastisset, a la torrà de xulles…, com uns forasters més que van acostar-se al poble, sinó que vam ser acollits al domicili familiar dels Carbó com uns mes. Vam fer de sa casa la nostra casa, la casa de tots i vam poder sentir-nos forcallans per uns dies.

Però com a bons caminants també vam aprofitar l'estada per conéixer una mica el terme i diumenge al matí vam fer una eixida al cim d'una de les quatre moles que envolten el bonic poble on s'ajunten el riu de Morella, Calders i Cantavella. Vam pujar al “Cim de la Mola”.

Veure el poble des d'aquest cim és simplement magnífic i més si acompanya el dia com va passar. D'una banda la nostra vista es perdia per les muntanyes d'Ares, Castellfort i Vilafranca; d'altra, el castell de la Todolella, La Mata i fins i tot Mirambel, a l'esquena i seguint el Bergantes, Villores a un costat i Ortells i Sorita a l'altre, i pel quart punt cardinal, la Mola de Morella, el Querol i la vall del riu amb la fàbrica Giner al lluny, i als nostres peus Forcall,

El cim de la Mola és un lloc emblemàtic i que cal visitar. Tot i que nosaltres, com a bons caminants, vam pujar “a peu i per la senda”, hi ha una pista circulable amb vehicle tot terreny, que arriba fins el mateix cim, per accedir a les antenes de radiotelevisió que allí estan instal·lades i que tot i “el lleig que fan” són imprescindibles per la millora de les comunicacions al poble.

Bonica excursió per fer-se una idea del que és la comarca. Gràcies José Miguel, gràcies Tere, sense vosaltres haguera estat del tot impossible.



15 de gener de 2009

A Forcall a jugar amb foc.

Els caminants anem a compartir aquest cap de setmana del 16 al 18 amb la família Carbo, la Santantonada al seu poble, al Forcall. No es la primera vegada, ja alguns van anar a la festa de l'any 2005. Com passa el temps !!!

Ara els mateixos i algun més tornarem. Esperem passar-ho igual o millor que aquell any... La festa és la mateixa però també diferent.

Programa:
Eixida el divendres 16 a les 17 hores des del lloc de costum.
En arribar a Forcall, inici de la festa que no pararem de celebrar fins el diumenge al migdia.
Mentrestant foguera, ball, sopars, dinars, festa, missa, processó, cants, rialles, esglais, coquetes, pastissets, botifarretes, xulles, xoricets, vi, mistela, calmantet.... i tot el que es fique a tir.

Ja us contarem....

A l'hivern... gel.

Bon dia però gelat a les primeres hores. Així definiriem ara, després d'uns quants dies, el temps que va fer-nos en arribar a Xovar.

Tot i això hi havia ganes, i prompte vam iniciar l'ascens continu de la senda que ens hauria de portar a mig matí a la Nevera de Castro. Des d'allí a les antenes per damunt dels 800 metres i amb gel als nostres peus, el que tocava per ser gener.

Les mines de cinabri i les sureres no van deixar d'acompanyar-nos fins retornar al poble. Excursió circular que va acabar amb un bon dinar, diferent dels que hi estavem acostumats.

No us direm en que va consistir, almenys deixeu-nos aquest secret; només us direm que els que no vàreu venir us el vau perdre.

Però si que us avancem que aquesta setmana venidera tornarem a Forcall, per viure amb la familia Carbó i els forcallans, la seua santantonada.

També possiblement al febrer tornarem a l'espadà, en aquesta ocasió tal vegada a Fuentes de Ayodar, però ja us ho confirmarem.

També el diumenge passat i a la sobretaula va fer-se realitat l'equipament d'hivern i molt prompte podrem lluïr "les sudaderes".



Vegeu mes fotos aportades per diferents "caminants" seguint les indicacions del fotògraf de la dreta i guiant-vos per la data.

1 de gener de 2009

Circuit Xovar: Caminant per l'Espadà

“El més important no és l’arribada, sinó caminar i gaudir de la caminada”

Primer de tot: Bon any 2009 i millors caminades...


Primera eixidia del nou any: Circuit per Xovar a l’Espadà.

No serà la primera vegada que recorrerem el terme de Xovar a la zona nororiental de la comarca de l’Alt Palencia, una de les portes d’accés a l’Espadà. Terme caracteritzat per una abrupta orografia, com li correspón a qualsevol poble de la Serra, rodejat per cims com El Pic Bellota (959m.), el Pic Nevera (856m.) o el Puntal de l’Aljub (948 m.).
Gaudirem en aquesta ocasió d’un recorregut circular on podrem observar sureres i zones de cultiu de secà, sobretot atmellers i les seues famoses oliveres, don diuen, trauen, un dels millors olis d’oliva de la provincia, tant pel que respecta al seu sabor, com per l’equilibri de la seua acidesa.




Així que ja ho sabeu, us esperem a tots a la Benzinera de la UJI, el proper diumenge dia 11 a les 8 del matí, per eixir puntualment a les 8:15, doncs tot i que en línea recta només separa el poble de Xovar de la Mar una vintena de quilòmetres, per carretera hi han quoranta.

La dificultat de la marxa la qualificariem de mitjana-alta, doncs és de mitja muntanya i el temps de caminar aproximadament de 4 a 5 hores.

Dinarem al restaurant “La Carbonera” a Xovar, amb un menú en la línea dels de sempre i amb un preu aproximat de 16 euros.

AVÍSOS:
1.- Aquells que vullgueu vindre al Forcall, per la "Sant Antonada" el cap de setmana del 16, 17 i 18 i encara no hageu dit res, fiqueu-vos en contacte amb Ximo, ja, però ja, immediatament.!!!

2.- Decidirem també sobre "les sudaderes" d'hivern dels caminants: talles, colors, exemplars... que fins ara, per una o altra raó, encara no hem decidit res.