23 de novembre de 2010

De rècord...

Ja ho vam dir en la informació anterior, l'eixida a Ares seria molt "cultural" i poc "senderista" i així va ser. No vam equivocar-nos gens ni mica; tal i conforme vam dir, van ser visitats els 5 molins, el museu de la cova del castell i la nevera, també com estava anunciat vam xarrar, dinar i gelar-nos de fred. Tot d'acord amb el  guió previst. Bé, tot no, ja que de "suar" ben poc.

I el títol que encapçala aquest comentari, a que ve? Doncs pels "rècords" que vam assolir:
a) L'eixida amb més participants mai aplegats junts (59 persones)
b) L'eixida més curta mai feta pel  nostre grup (6 quilòmetres)

No és aquesta la filosofia dels Caminants de la Plana, però una vegada en 10 anys no està malament saltar-se les regles no escrites. Així que no us acostumeu que açò s'ha acabat; fins ací 10 anys més no tornarà a repetir-se. Aneu preparant les cametes i apretant els culets, que el proper 12 de desembre tornem als bons costums. Estigueu atents al blog que seguirem  informant al voltant de la propera eixida que, amb quasi total seguretat, serà per terres  de l'Alt Millars.

"Penjarem" quan podrem fotografies "d' aquesta excursió que a l'hora del dinar més semblava una boda"...

2 comentaris:

Jose J. Sidro ha dit...

Paco ara t'agrada més?

Epaminondas ha dit...

És cert que érem un gran grup de persones i això fa que la logística siga més complexa: no es mouen igual 25 que 60; es van haver de fer grups per visitar els molins i això va provocar que les esperes foren llargues. Però va ser una excursió molt bonica. Em va agradar molt la ruta pels molins, la visita a la nevera i la xicoteta volta al poble.
Només he de posar dues objeccions, una vegada vista l'etapa, és clar, quan és més fàcil fer propostes.
Jo haguera pujat directament a Ares i haguera baixat per la senda fins el Molí de la Costa (era baixada i no era, per tant, dura); haguera visitat els molins i haguera seguit des del Molí de la roca cap al poble, com de fet, van fer algunes persones, entre d'elles algunes no acostumbrades a molts quilòmetres. En tres hores i mitja s'haguera fet aquest recorregut.
Després s'haguera pogut anar en cotxe o a peu a la nevera, tot depenent del temps.

La segona objecció va ser el lloc on vam dinar on vaig patir un poc de fred, però, clar, tanta gent no cabia en altre lloc. Va fallar la calefacció.

Fora d'aquestes objeccions, ho reitere, l'eixida em va agradar molt, amb paisatges que m'encisen, amb colors de tardor molt bonics i curiositats com els molins i la nevera que van posar la vessant cultural i etnològica de l'excursió.