3 de febrer de 2012

Seguint la línea de la costa...

En la darrera eixida del diumenge 28 de gener, tots estareu d'acord amb mi que vam sanar la ment i el cos, doncs a més a més de recórrer el darrer paratge natural costaner verge de la província, vam dinar com si del Papa Luna es tractés, per no dir com un canonge.

L'eixida no va resultar gens pesada, tal  vegada una mica freda i ventosa a l'inici, però una vegada iniciat el tram de sender i havent començat a escalfar el sol, el passeig va resultar del tot agradable, a la qual cosa va ajudar també que el traçat del sender estava ben senyalitzat i conservat.

17 quilòmetres acompanyats del matoll mediterrani que ens servia en molts moments de catifa a la vegada que el soroll de les ones de la mar no deixaven de convidar-nos a mirar a la llunyania, tot un luxe…

La màquina de fotos va fer-se imprescindible. L'amic Santiago no va parar “de fer retratos”, en teniu una xicoteta mostra si “punxeu” sobre el fotògraf de la dreta.