29 de gener de 2014

Un dia molt clar...


Si, amics, així va ser, així vam tenir el dia... simplement magnífic.
Tot i que alguns "van caure" abans d'eixir, dos dotzenes de "caminants" vam recórrer el paratge natural de les Agulles de Santa Àgueda, i ho vam fer quasi de casualitat, doncs una mica més i hem de canviar de plans... hi havia simplement una batuda de porcs senglars i una quinzena d'escopetes van acompanyar-nos una bona estona. Tot i això, cadascú al que anava... i nosaltres a caminar i a gaudir de la natura.

Les formes rogenques i fosques de la pedra arenisca va donar en  alguns moments de l'ascensció pel barranc de la Comba i després per la pujada a les agulles un encant fantasmagòric, però en arribar al cim, al pas entre les  dues  vessants, contemplant els "picatxos" d'una banda i en tota la seua amplitud el golf de València des dels nostres peus fins el  Montgó, Xàbia i el Cap de Sant Antoni a la llunyania i d'altra les benvolgudes Illes Columbretes, els ànims van créxier i tot i que la pujada per alguns els hi havia resultat forta, ara ens esperava una curta baixada...

A la fi i a bona hora van retornar a Benicàssim, calia ara comentar tot allò que haviem vist al voltant d'una ben servida taula.

Si voleu veure algunes fotografies de l'amic Santiago que donen fe de la bondad del dia, només heu de punxar-li al fotògraf i seguier els enllaços.

Vinga, fins l'altra....